Una brúixola electoral no hauria de dir-te què votar

Les brúixoles electorals solen acabar igual: coincideixes un 82 % amb un partit, un 67 % amb un altre. La xifra sembla objectiva. Però abans d’aquell percentatge algú ha decidit què es pregunta, com es formula, quant pesa cada tema i què vol dir que un partit hi estigui «a favor». El número no és la resposta. És la part visible d’una cadena de decisions que ningú t’ensenya.

La transparència no consisteix a ensenyar la fórmula. Consisteix a poder discutir cada decisió que hi ha abans del resultat.

Les municipals canvien la pregunta

En unes generals encara té sentit comparar grans programes. En les municipals la política es torna concreta: si es tanca un carril, si puja l’IBI, si l’ajuntament compra pisos, si la biblioteca obre a l’agost. Dues candidatures amb les mateixes sigles poden votar coses oposades en municipis veïns. I ho fan.

Per això quivoto no pregunta quin partit s’assembla a tu. Pregunta quina candidatura del teu municipi pensa com tu sobre vint-i-cinc decisions locals. La brúixola obrirà progressivament de cara al 23 de maig de 2027, començant per 200 municipis. Però la part més important ja és en marxa.

Primer l’evidència. La brúixola, després

Abans de preguntar res, vam construir un Observatori amb els 947 municipis de Catalunya: qui governa i amb qui, els resultats de les dotze eleccions des del 1979, la composició del ple amb noms i cognoms, els canvis d’alcaldia a mig mandat, comptes, deute, impostos, participació i trajectòries polítiques. Cada fitxa es llegeix amb la mateixa vara, del poble de 150 habitants a Barcelona.

Les primeres afirmacions de la brúixola s’han escrit llegint actes i votacions de ple, no enviant qüestionaris que ningú contesta. I aquesta evidència té límits que el producte ha d’explicar, no amagar: un grup pot votar contra una moció per com està redactada o per qui la presenta, no pel que diu. Quan això passa, la fitxa ho explica.

Com es construeix un Observatori de 947 municipis

Amb paciència i sense dreceres. 39 fonts públiques registrades, del portal de Dades Obertes de la Generalitat a les liquidacions pressupostàries, cadascuna amb el seu període, el seu tractament i els seus límits documentats. 114 camps explicats un a un: què volen dir, en quina unitat van, de quin any són i on comprovar-los. 1.894 fitxers en CSV i JSON amb llicència CC BY, perquè un periodista local ens pugui contrastar sense demanar permís.

Una decisió que sembla tècnica i és editorial: el fitxer de cada municipi va en format llarg, una fila per indicador. Així, la dada que no tenim simplement no hi és, i això és una informació, no un forat en una taula. I una altra: cap model de llenguatge genera posicions polítiques. Tots els càlculs es poden repetir amb els fitxers descarregables.

El que ja expliquen els 947

Vam obrir l’Observatori el 26 d’agost, abans que la brúixola, perquè les dades ja deien coses que no surten a cap titular. En 699 dels 947 municipis governa una majoria absoluta. En 62 hi va haver pacte i no mana la llista més votada. En 213 l’alcaldia ha canviat de mans des del 2023. I 185 ajuntaments no tenen oposició: una sola candidatura al ple; el més gran és Gironella, amb 5.083 habitants. Sis pobles ni tan sols tenen ple a l’ús: funcionen en consell obert, en assemblea de veïns.

Després hi ha els rècords, que és on t’adones de com són de diferents 947 municipis mesurats amb la mateixa vara. Quatre pobles van tenir una participació del 100 % el 2023 —Sant Jaume de Frontanyà, 25 habitants, entre ells— i Cabanelles es va quedar al 32,4 %. 439 municipis, gairebé la meitat, no tenen deute viu; Forès deu 7.718 € per cadascun dels seus 38 veïns. Vuit ajuntaments porten governats per la mateixa força des del 1979, l’Hospitalet i Sant Boi entre ells, mentre que Portbou i Malla han canviat de guanyador deu vegades en dotze eleccions. Sitges té el ple més fragmentat de Catalunya i Mieres el més femení, amb un 86 % de regidores. En 309 municipis l’IBI es calcula sobre una ponència cadastral anterior al 1990; a Seva, del 1984.

I una de casa: el lloguer mitjà més alt de Catalunya és a Sant Vicenç de Montalt, 1.637 € al mes, i el segon a Sant Just Desvern, 1.478 €, el poble on és aquest estudi. Per a un producte cívic aquesta és la prova que importa: la pregunta de partida —què passa al meu carrer— té resposta abans que existeixi la brúixola, i qualsevol la pot comprovar amb la font al costat.

Un resultat que es pot obrir

Quan la brúixola obri, cada coincidència permetrà tornar a la pregunta, veure la posició atribuïda a cada candidatura, llegir què es va votar i obrir la font. Quan faltin dades o una candidatura no hagi validat la seva resposta, ho dirà amb el mateix pes visual que un resultat. La incertesa forma part del producte, no de la lletra petita.

L’objectiu no és recomanar un vot. És oferir una comparació que ajudi a fer-se millors preguntes abans de decidir.

Dades obertes de debò, privadesa de debò

Les respostes de la brúixola es queden al navegador. No cal cap compte, no hi ha galetes i no s’envia res a cap servidor. En un producte sobre política, la minimització de dades no és una funcionalitat secundària: és la condició perquè algú se’n refiï. Google Analytics només mesura de manera agregada, i això és tot el que sabem de qui hi entra.

Explora l’Observatori de quivoto →