Webs municipals: 7 coses que un ajuntament hauria de poder respondre a la seva web (amb dades de 947 municipis)
Per construir l’Observatori de quivoto hem passat mesos entre portals de dades obertes, actes de plens i webs d’ajuntaments de totes les mides. S’aprèn molt del que una administració pública publica i de com ho publica. I s’aprèn encara més del que costa trobar. Aquesta és la nostra llista del que la web d’un ajuntament hauria de poder respondre en trenta segons, sense cercador i des del mòbil, i el que diuen les dades sobre com de lluny en som.
Una web municipal no és un aparador del govern. És l’oficina que és oberta quan l’ajuntament és tancat.
El que diuen les dades de transparència
L’Observatori recull, per a cadascun dels 947 municipis de Catalunya, el percentatge d’apartats obligatoris de transparència que el seu portal té publicats. La mediana és del 85 %: la majoria d’ajuntaments publiquen la major part del que la llei els demana. Però només un 1,6 % arriba al 100 %, i un 0,9 % no arriba ni a la meitat. Els municipis de més de 50.000 habitants són els que més compleixen (un 86,4 % supera el 80 %); els d’entre 5.000 i 10.000 són, curiosament, els que menys.
Veure les dades en taula
| Tram de població | Municipis | Mediana publicada | ≥ 80 % | Al 100 % |
|---|---|---|---|---|
| fins a 100 hab. | 32 | 84 % | 62,5 % | 0 % |
| 101–250 | 151 | 84 % | 62,3 % | 0,7 % |
| 251–1.000 | 294 | 84 % | 66,7 % | 2,7 % |
| 1.001–2.000 | 109 | 85 % | 73,4 % | 0,9 % |
| 2.001–5.000 | 138 | 85 % | 75,4 % | 2,2 % |
| 5.001–10.000 | 84 | 82,5 % | 59,5 % | 1,2 % |
| 10.001–20.000 | 61 | 85 % | 73,8 % | 1,6 % |
| 20.001–50.000 | 45 | 87 % | 73,3 % | 0 % |
| més de 50.000 | 22 | 89 % | 86,4 % | 0 % |
Font: Observatori de quivoto (dades obertes CC BY, 3 de setembre de 2026), 936 municipis amb dada. En conjunt: mediana del 85 % d'apartats publicats, un 68,5 % d'ajuntaments per sobre del 80 %, un 1,6 % al 100 % i un 0,9 % per sota del 50 %.
Complir la llista de transparència és el terra, no el sostre. Es pot tenir el 100 % dels apartats publicats i que un veí no trobi a quina hora obre la biblioteca. Per això la llista que segueix no parla del que exigeix la llei, sinó del que espera la gent.
Les set coses
1. Qui governa i amb qui?
Alcaldia, equip de govern, repartiment d’àrees i composició del ple amb noms, grups i contacte. Sembla bàsic i a moltes webs és en un PDF de fa dos mandats. Si a quivoto ho podem mostrar per a 947 municipis a partir de fonts públiques, el mateix ajuntament pot tenir-ho actualitzat.
2. Quan és el proper ple i què es va votar a l’últim?
Data, ordre del dia, retransmissió si n’hi ha i actes llegibles: text, no escanejos. Les actes són la matèria primera de la democràcia local i encara es publiquen com a fotografies de paper. Una acta en text es pot cercar, citar i enllaçar; una imatge, no.
3. Quant pago i en què es gasta?
Pressupost de l’any en un format que una persona normal entengui, tipus de l’IBI i de les taxes principals, i la liquidació de l’any anterior. Quatre xifres i un gràfic valen més que l’expedient sencer en PDF, que també hi ha de ser, però després.
4. Com faig un tràmit sense anar-hi?
La seu electrònica existeix a tots els ajuntaments; que funcioni des d’un mòbil, amb un llenguatge comprensible i sense morir en un certificat digital, és una altra història. Els deu tràmits més freqüents haurien de ser a la portada, amb un botó cadascun, i la resta darrere d’un cercador que entengui «empadronar-me».
5. Què passa aquesta setmana?
Agenda d’activitats, avisos d’obres, talls d’aigua, canvis de recollida, mercats. És la secció que més visites rep i la que menys es cuida. Un avís que arriba tard no és un avís.
6. Com parlo amb algú?
Telèfon, correu, horaris, adreça amb mapa i un canal d’incidències que confirmi que ha rebut la teva. Un formulari que no respon és pitjor que cap formulari.
7. On són les dades?
Un apartat de dades obertes amb els conjunts que l’ajuntament ja envia a altres administracions, en CSV o JSON i amb llicència clara. No costa res més: les dades ja existeixen. Nosaltres hem pogut construir quivoto precisament perquè moltes administracions publiquen; els ajuntaments que a més ho fan a la seva pròpia web guanyen una cosa que no es compra: confiança.
El que no és una web municipal
Un butlletí en PDF penjat cada trimestre. Un carrusel de fotos d’inauguracions. Una portada que canvia amb cada cartipàs i un contingut que no canvia mai. Una secció de notícies que només parla de l’equip de govern. Tres versions de la mateixa web per a tres mandats diferents, totes en línia. I, sobretot, una web que només s’entén des de dins de l’ajuntament.
El que hem fet amb ajuntaments
Amb l’Ajuntament de Cornellà vam construir una plataforma pensada perquè els serveis es trobin, no perquè s’exposin. Amb Esplugues de Llobregat portem la cobertura digital dels seus esdeveniments, que és l’altra meitat de comunicar: ser on passa. I a Sant Just Desvern, on tenim l’estudi, sabem què és buscar l’horari de la deixalleria un dissabte. Tot el que fem per a administracions públiques parteix de la mateixa pregunta: què necessita el veí, no l’organigrama?
Com demanar-la bé en un plec
Si has de licitar una web municipal, hi ha quatre coses que convé escriure al plec i que gairebé mai hi són. Accessibilitat: el nivell AA de les WCAG és obligatori per al sector públic des del Reial decret 1112/2018, i tot i així la majoria de webs municipals no el compleixen; demana que s’auditi abans de la recepció. Idiomes: català i castellà amb la mateixa cura, no un traductor automàtic. Propietat: codi, dissenys, domini i continguts de l’ajuntament, amb documentació perquè el següent adjudicatari pugui continuar. I dades: que la web publiqui en formats oberts el que ja produeix. Si necessites ajuda amb el plec, en parlem; hem estat als dos costats de la taula.
Preguntes freqüents
És obligatori que la web d’un ajuntament sigui accessible?
Sí. El Reial decret 1112/2018 exigeix a les administracions públiques el nivell AA de les WCAG 2.1, una declaració d’accessibilitat publicada i un canal per comunicar-hi problemes.
Què és el portal de transparència i en què es diferencia de la web?
És l’apartat on l’ajuntament publica la informació que exigeix la llei de transparència: organització, contractes, pressupostos, retribucions. Sol estar separat de la web, i aquesta separació és part del problema.
Quant costa la web d’un ajuntament?
Depèn de la mida i de si inclou seu electrònica, catàleg de tràmits i dades obertes. Les forquilles d’una web corporativa serveixen de punt de partida; la part de tràmits i integracions és el que la distancia d’una web d’empresa.
Cada quant s’hauria d’actualitzar?
L’agenda i els avisos, cada dia. Plens i actes, cada sessió. Pressupostos i liquidacions, cada any. Si ningú té la tasca assignada amb nom i cognoms, no es farà.
D’on surten les dades d’aquest article?
De l’Observatori de quivoto, que reuneix dades obertes de la Generalitat, el Consorci AOC, l’Idescat, el Ministeri d’Hisenda i el Síndic de Greuges per als 947 municipis, amb cada xifra enllaçada a la seva font i llicència CC BY.