De 88 a 50.899 visitants en deu dies: els números d’eclipsi.info

Primer, què és això

eclipsi.info és una eina web que calcula quants segons d’eclipsi veuràs des del teu punt exacte. No des de la teva ciutat: des de les coordenades i l’altitud on series, amb la muntanya que tens al davant inclosa al càlcul.

Això importava perquè el 12 d’agost de 2026 l’eclipsi arribava amb el Sol a pocs graus de l’horitzó. La franja de totalitat et diu per on passa l’ombra, però no et diu si una carena a ponent et taparà justament el moment bo. Aquesta era la pregunta real de molta gent, i no la responia ningú.

Tres decisions van marcar la resta: el càlcul es fa al teu dispositiu, de manera que cap servidor rep les teves coordenades i l’analítica no les veu mai; funciona sense connexió un cop preparada, que és com estava la cobertura dins de la franja aquell dia; i cada dada porta la font amb nom i es pot anar a comprovar. És gratuïta, sense ànim de lucre, sense anuncis, sense comptes, sense seguiment i de codi obert: el repositori és públic i qualsevol la pot auditar, copiar o millorar. No hi ha cap model de negoci al darrere. Mai n’hi va haver.

El 2 d’agost la vam posar en marxa. Hi van entrar 88 visitants.

Deu dies després, el 12 d’agost, n’hi van entrar 50.899. En una sola hora el servidor va atendre 570.865 peticions. I dues hores més tard ja no quedava gairebé ningú, perquè tota aquella gent havia fet exactament el que havia de fer: deixar el mòbil i mirar el cel.

No hi va haver campanya, ni pressupost de mitjans, ni un sol euro en anuncis. Hi va haver una eina que responia una pregunta que ningú més responia.

La rampa

El creixement no és un pic aïllat: és una corba que gairebé dobla cada dia des del 9 d’agost. Aquí hi ha dues fonts mesurant el mateix públic amb instruments diferents —Cloudflare a la vora, Google Analytics al navegador— i la distància entre elles es manté sorprenentment estable.

Fixa’t en el 4 d’agost: els visitants es multipliquen per 55 respecte al dia anterior. És l’entrada de la primera onada de premsa. I fixa’t en la columna de cobertura de la taula: entre el 5 i el 12 d’agost, Analytics només en veu entre el 30 % i el 36 % dels visitants que veu Cloudflare. La proporció no es mou ni el dia del pic, cosa que indica que la diferència és estructural —consentiment de galetes, bloquejadors, bots— i no una fallada de mesura puntual.

Traduït a alguna cosa útil: per a xifres de difusió, la referència bona és el servidor; per a comportament, Analytics. Si només mires Analytics, et deixes dos terços de l’audiència fora de l’informe. És del tipus de coses que convé saber abans de presentar resultats a ningú.

El dia

El 12 d’agost el web va servir 2.975.142 peticions. La corba horària explica el comportament del públic millor que cap total.

El pic és de 19 a 20 h: 570.865 peticions en una hora, unes 158 per segon. L’hora següent cau a 171.640 i la següent a 29.424. Un desplom del 95 % en dues hores, amb la mateixa forma exacta a Analytics (6.416 usuaris a les 19 h, 3.466 a les 20 h). La gent va consultar el web fins a l’últim segon i després va deixar la pantalla.

La part que no es veu: el servidor

Aquí és on ens volem posar pesats, perquè és la meitat de la feina que gairebé ningú ensenya. Un pic de 158 peticions per segon tomba moltes webs de les que es venen com a professionals. Aquesta no es va moure.

Els números de l’aguant: 666 errors de servidor sobre 8,3 milions de peticions, un 0,008 %. El 95,4 % de les respostes van ser correctes. El 94,6 % de les dades van sortir de la memòria cau —138 GB servits— i l’origen amb prou feines es va tocar. 99 amenaces bloquejades i ni un incident de seguretat.

Això no passa per sort, passa per decisions preses abans:

Res a calcular al servidor. Com que el càlcul astronòmic corre al mòbil de l’usuari, el servidor no ha de pensar: només lliura fitxers. Un web que genera cada pàgina al vol, amb la seva base de dades al darrere, hauria necessitat deu vegades més màquina per al mateix dia.

Tot cachejable davant d’un CDN. Si el 94,6 % dels bytes els serveix la vora de la xarxa, l’origen només veu la punta de l’iceberg. Aquest percentatge no surt sol: cal configurar les capçaleres, decidir què caduca i quan, i provar que el cache-busting funciona abans del dia gran, no durant.

I saber on mirar quan alguna cosa va malament. Hi ha 67.054 respostes 404 en el període, un 0,8 %. Amb aquest volum de premsa entrant, un enllaç mal escrit en un mitjà gran es paga car, així que és de les primeres coses que revisem. Surt a les dades perquè ho mirem; no ho mirem perquè surti.

Dissenyar bonic i que després caigui el dia que importa no és fer un web. És fer-ne mig.

Això no és un extra que vam fer per afició: és un dels nostres serveis. Muntem i mantenim la infraestructura dels webs que fem —servidors, CDN, memòria cau, còpies, certificats, monitoratge— precisament perquè el dia que arriba el pic no s’hagi de trucar a ningú. Aquí hi ha la resta del que fem.

El clipping: 29 publicacions i una lliçó cara

La cobertura va acabar en 29 publicacions en català, castellà i francès, de Time Out i Ouest-France a les ràdios comarcals, amb nou administracions publicant els seus punts oficials d’observació dins de l’eina.

Time Out concentra el 86 % dels clics de premsa: 15.887 sessions de les 18.571 que arriben des de capçaleres. La peça era bilingüe i es va anar enllaçant des d’altres articles d’eclipsi, cosa que li allarga la vida molt més enllà del dia de publicació.

Però mira l’altra columna. Tretze publicacions no van deixar ni un clic atribuïble. Les d’àudio —Cadena SER, RAC1, La Xarxa, dues ràdios locals— no deixen enllaç per definició. En les escrites que tampoc apareixen, l’explicació més probable és que l’adreça es va citar com a text i no com a enllaç: aquest trànsit acaba comptat com a directe.

Un 67 % de les sessions no té origen atribuïble: 41.195 directes i 27.027 sense assignar sobre 101.088. Així que les xifres de clics de cada mitjà són el terra del seu impacte, mai el sostre.

I aquí hi ha la lliçó, de les que surten cares: cap de les tres fonts tenia la llista sencera. El recompte editorial en portava 23. La pàgina de premsa del web n’afegia quatre que no hi constaven. I l’analítica en va destapar dues més que no eren enlloc. Sumades, 29. Reconstruir això a mà, deu dies després, és feina que no hauria calgut amb enllaços etiquetats des del primer enviament a premsa.

Qui hi va entrar

El 93 % del públic va entrar des del mòbil —lògic per a una cosa que es consulta dret, en un descampat, amb el Sol baixant— i Espanya concentra el 91,7 % dels usuaris. Barcelona (11.796), Madrid (6.450) i València (2.695) encapçalen les ciutats. El que més ens interessa és el repartiment per idioma.

El català s’emporta el 77,5 % de les pàgines vistes. La versió francesa, que semblava marginal, va servir 17.614 pàgines gràcies a una sola peça d’Ouest-France. Publicar en l’idioma del teu públic no és una casella d’accessibilitat: és una decisió d’abast, i es veu a la taula.

Què ens enduem

La península encadena tres eclipsis en poc més de dos anys: el del 12 d’agost era el primer, i queden el 2 d’agost de 2027 (totalitat pel sud peninsular) i el 26 de gener de 2028 (anular). Aquests números no són el tancament d’una campanya: són l’inventari amb què s’arriba als dos següents, amb el producte ja validat en condicions reals de càrrega.

Si t’has de quedar amb una cosa de tot això, que sigui aquesta: l’eina va funcionar perquè algú es va fer la pregunta correcta, i va aguantar perquè algú havia tocat abans les tecles que tocaven. Saber fer coses que funcionin i tocar les tecles que toquen és, literalment, a què ens dediquem. Amb eclipsis o sense.

Si vols veure com funciona l’eina per dins —el càlcul topocèntric, l’horitzó real en 360°, per què el càlcul es fa al teu mòbil i no en un servidor— ho expliquem en aquest altre article. El cas complet, amb què vam construir i per què, és a la fitxa del projecte. I si el que tens entre mans s’assembla a això, en parlem quan vulguis.