Xamfrà

Les ciutats generen dades cada dia. El problema és que, per a qui ha de decidir, són repartides en portals, SIG, intranets i gestors d’expedients d’organismes diferents, cadascun amb el seu format i la seva data.

Vam voler veure què passava si tot això vivia en un sol lloc, es podia preguntar en llenguatge planer i cada número deia d’on surt. Sense client que ho encarregués: ho vam fer perquè volíem aquesta eina i no existia tal com la imaginàvem.

Una pregunta a la vegada. «Qui viu lluny d’un CAP?», «on passa més sovint el bus?», «quines teulades poden produir més energia solar?». Cadascuna de les 87 vistes respon una sola pregunta, amb la seva llegenda, la seva font i el seu any. Es pot baixar de tota l’AMB al municipi, al districte, a la secció censal i a l’edifici sense canviar de pregunta.

Llegir, mesurar, assajar. Llegir és triar una vista i arrossegar sobre la llegenda per il·luminar les seccions que hi entren. Mesurar és passar per sobre d’un edifici, un carrer o una parada i obtenir-ne la fitxa: adreça, distància a peu, equipaments del costat. Assajar són 23 eines —un equipament nou, una superilla, un volum— que comparen abans i després i s’exporten en PDF, CSV o JSON.

Les xifres no s’inventen. 98 fonts oficials amb publicador, període, llicència i data de càrrega; 2.077 fitxers amb la seva empremta SHA-256. Cap número no el genera la IA, una dada que falta no es pinta mai com a zero i un escenari porta sempre l’etiqueta d’escenari. L’assistent (beta) obre la vista i cita la font de cada xifra.

I una marca que ve de l’Eixample. El nom surt del xamfrà de Cerdà i és l’únic ornament del sistema: panells amb dos xamfrans, octògons, groc només per al que està seleccionat. Vam fer també la landing, una sèrie d’estudis amb mètode propi i el vídeo promocional en horitzontal i vertical.