Sandra Dachs, una web que s’aparta perquè es vegi l’obra

Sandra Dachs porta vint anys fent interiorisme a Barcelona: sis a l’equip Tx_til arquitectes i més de seixanta projectes en els vuit anys de ds.arquitectes abans d’obrir estudi propi. Habitatges, locals, oficines i els interiors de tres Le Méridien.

El que no tenia era on ensenyar-ho. L’encàrrec no era explicar un mètode: era aconseguir que l’obra es veiés sense que res se li posés al davant, i que un client d’hotel i un de pis hi trobessin el seu sense remenar.

Vam dissenyar la web com una paret de galeria. Un estudi d’interiorisme es contracta pel que es veu, no pel que s’explica, així que vam retirar tota la resta: navegació de 12 px en gris, un sol gris de text, blanc absolut i ni un color de marca a tota la casa.

Vam programar un portafolis que es filtra amb un clic. Habitatges, locals, hotels i concursos comparteixen una mateixa retícula de tres columnes, amb miniatures de 334 × 209 px i carrer de 40. Els noms dels projectes només apareixen en passar-hi per sobre: en repòs, la quadrícula és imatge pura.

Vam ordenar l’obra per tipologia, no per data. Qui busca reformar un pis no vol veure la recepció d’un hotel, i qui ve de l’hostaleria no vol veure un dúplex. Cada tipologia té la seva pàgina i la seva entrada al menú; els Le Méridien i els catorze habitatges deixen de competir a la mateixa llista.

Vam muntar tota la web de cop, el maig del 2021. Disseny, desenvolupament i programació des de zero sobre WordPress: portada d’una sola pantalla amb carrusel, estudi, contacte, publicacions i avís de galetes propi. El març del 2026 hi vam tornar a entrar per reorganitzar el portafolis.

Un estudi d’interiorisme competeix per l’atenció amb les revistes i amb Instagram. La decisió va ser treure: ni color de marca, ni rètols sobre les fotos, ni una portada que expliqui res. La home és una sola pantalla —el carrusel i dues línies de text— i la feina de disseny és en tot allò que no es veu.